Aigua sota la quilla
Esperit lliure
sense ofici ni benefici,
bala perduda.
Idees pròpies,
anònim anarquista,
has sopat avui?
Inadaptat crònic,
t'aïlles en bombolles
imaginàries.
Ovella negra,
destaques entre gregaris;
Tens potes rosses.
Ja ho deia un savi
s'ha d'anar contracorrent
ja que al mig de la corrent
només hi flota la porqueria.
Closca de nou flotant,
sacsejada,
mai enfonsada.
Vés amb compte, solitari,
no són benvinguts
els qui s'escapen el ramat.
Inquietuds de matinada,
descans entre hores,
àpats escadussers,
passeig sense rumb.
Espontani
d'impulsos passionals,
posiciona't!
Energies invertides
en causes perdudes
poc profitoses,
-no malaguanyadesNo et calen
líders messiànics,
No busquis aixopluc
en la porqueria aliena.
Ja deus saber
que t'esperen aquells 93 que esperen
que trepitjis merda!
L'infern no existeix:
ets tu qui te l'inventes;
Ets tu qui devores els teus fills,
ets tu que anheles desitjos irrealitzables,
ets tu qui sent frustracions prescindibles.
L'infern és una invenció humana,
perquè humana és
la peresa la ira, l'enveja, la luxúria, la gula,
l'avarícia, i el setè pecat capital
-que no sé quin éscrec que és la sobèrbia.
Humana és l'estupidesa
que genera més estupidesa
i que demana impacient:
Beneits, ximples, cretins, violents
per encarnar-se i projectar-se
damunt les nostres incerteses.
I escampar un missatge
adreçat als inútils
que tothom entén:
Sembra llavors d'estupidesa,
plançons minúsculs de cretins,
recull bretolades gegants.
L'infern el creem nosaltres
i culpem la resta
de les nostres deficiències.
Els humans hem creat l´infern,
invenció humana
per a coure-hi els infidels.
Que és el mateix que dir
que un dia obres una porta
i penetres a les cavernes
de l'avern particular.
I naturals són
les meravelles de la vida
com els cirerers rosats,
els ametllers florits.
I penso en un pollastre rostit,
un menú de 10 euros,
com una corda d'espart,
un grapat d'escuradents plans.
94
Aquí m'aturo que se me'n va la bola.
Aprèn de l'estratègia
en closca de tortuga
blinda ta màscara!
Llop solitari
organitza ta manada
reprèn el senderi.
Les revolucions
sempre s'han fet
en petits passos.
Així com el temps
no va mai enrera;
tu no retrocedeixis.
No s'avança
en sentit retrògrad:
s'estreny el cercle.
Quan es fon el glaç
sota els teus peus
aprens a nedar.
Gestiona els nous horitzons:
no caiguis en l'agorafòbia,
el vertigen és a causa de grans altures,
mai per grans distàncies horitzontals.
Caminant per la drecera solitària
t'atanses a l'ànima;
circulant per l'autopista embussada
augmentes el consum de gasolina.
i es freguen les mans
els productors globalitzats,
ministres i tecnòcrates.
Els botiflers catalans s'afarten,
veient que el ramat té pressa
i paga els peatges.
De manera pulcra i eficaç,
ordenada, canalitzada,
trànsit intens a les hores programades.
Antics espais rurals esdevenen
estacions de peatge
d'aturada obligatòria,
fiscalització assegurada.
95
Gaudim aquells petits moments de glòria!
enmig d'aquells inferns tempestuosos,
damunt les minses batalles guanyades.
Enmig de tantes guerres perdudes,
apareixen racons immaculats
rodejats de tanta brutícia imfame.
He escoltat la llum,
he vist un silenci aclarador
enmig d'un soroll enlluernador. txum pa pa txum1 i s'ha acabat el bròquil!