tripulació de luxe

S'hi ha afegit un grumet, un tripulant de dos anys de primera.

Mar de fons

De Sardenya cap a Capo San Vito, primera recalada a Sicília. Mar de fons i vent per l'aleta, tot correcte. El mestral ens va acompanyar tot el viatge. L'hora de la posta de sol sempre és especial. La tripulació està formada per Lluís, Josep Maria i Manel.
El viatge fins Grècia és indescriptible, és un viatge cap a dins de cadascú. Recomanat per tothom que vulgui arribar a la seva Ítaca.
El que més m'agrada quan viatjo és llegir un llibre sobre el país que trepitjo. En aquest cas, l'Odissea , d'Homer. Un clàssic en vigència.

navegació pel Sud d'Itàlia

Seguint el rastre d'Ulisses, arribem a Rocella Ionica, sud d'Itàlia.
Navegació per disfrutar-la: hi havia una nuvolada damunt la serra costera litoral i una mar tranquila. De cop, els núvols es van obrir i en cinc minuts vam passar d'una briseta tranquila a un mestral desfermat, blancalls damut la mar i un incendi a la costa. Vam parar a descansar a Rocella Ionica. Veníem de Messina, Sicília. Fou una de les travesses cap a Corfú, Grècia.

canal de Sardenya

Per arribar a Carloforte es passa entre els illots del toro i la vaca.

30 nusos per l'aleta, al sud de Sardenya

corrent vent en popa
navegant davant els illots anomenats
la vaca i el vedell

Pantelleria. 23 agost 2007

03:00h Llevem amarres. Rumb a Bizerte, Tunísia: 291º, distància: 103 MN

Vela major i màquina a 1500 rpm. Vent del Nord entre 10 i 15 nusos, ones de mar de fons del SE de 2m aprox, llargues que no rompen però fan la navegació inconfortable. Avancem a 6 nusos.

Cel tapat, nit fosca, molta humitat, amb regust de sal a la pell; el xaloc sense bufar es fa present en forma de calor xafogosa. Al S de l’illa, hi ha temporal de sirocco, que la nit anterior ha bufat amb ratxes acalorades de 30 nusos. De moment sembla que anem fent entre un temporal més avall i un temporal més amunt, i som en aigües que ningú es fa seves, Poseidó ens respecta i no ens envia cap emissari rabiós. Som entre una zona de baixes a Tunísia i una altra depressió situada al Mar Tirré i a la Península Itàlica. Les isobares van de nord a sud tot fent giragonses entre les illes. El front fred que travessa el Mediterrani de Ponent a Llevant el tenim damunt els nostres caps, encara mig adormits.

05:00h Canvi de rumb, decidim anar directament a Carloforte, Sardenya. Rumb: 307º, distància desde Pantelleria: 227 MN. A 6 nusos, calculem trigar en total 38h.

Claror esmorteïda quan surt el sol. Dia núvol, dia gris, dia de color plom i argent al reflexe del ressol a través dels núvols, que són estratifomes, algun nimbostrat, algun cúmul desfet que es veu pels voltants, vinga virga plou d’una vegada, núvols baixos cap on ens endinsem i la nau avança sobre les ones, deixant un llit d’escuma irregular, i una estela tímida que la mar desfà ràpidament sense deixar rastre. Mar que va fent pim pam xip xap pim pam xip xap. Mar de fons grossa i inconnexa, sense una direcció massa definida, una mica la direcció de tocar allò que no sona, de costat, esperant les ordres del mestre mestral magistral que de tant en tant treu el nas i saluda, empat als punts de moment entre mestralades i cops de siroco.

O8:00h Avís meteorològic italià per la ràdio canal 16. “Aviso de borrasca i isolati temporali” al Mar Tirrè, Mar de Sardenya, Canal de Sardenya, Boques de Bonifacio, Adriàtic i Estret de Sicília. Casum l’olla. Hi ha algun mar que no han dit? Predicció del temps amb sabor a “isolated thunderstorms and local gales”. Les zones que ens afecten són: Estret de Sicília, Tirrè Meridional Oest i Canal de Sardenya. A totes hi venen números per la rifa de castanyes.

Cauen 4 gotes, el front fred dóna núvols de pluja però de moment la situació continua igual, estem tenint sort, tenim temporals a proa i a popa, i aquest últim, l’estem deixant enrere. La depressió africana l’anuncien de força 6-7 de component Sud-est peró té el centre de la baixa més al Sud. Ara toca seguir avançant i veure-les venir, salutacions cordials al vent del Nord que entra per la mura d’estribor a 15 nusos i ens ajuda a mantenir l’estabilitat en un vaixell sacsejat per ones de mar de fons grosses i llargues, que no saps per on poden aparèixer. Un mar creuat, antipàtic, inconstant, un poc violent. Ja es nota la transició de forces entre mar del Sud a mar del Nord-est.

11:00h Més predicciones nefastes: “temporali difusi, colpi de vento, isolati temporali”. És una cantarella que deixa anar una màquina a través d’ones electromagnètiques i preferiries no sentir. Impossible cuinar a causa de la mar de fons, no saps on apareixerà el que deixes a la taula. La realitat és que no ha ha gaire gana, les vísceres es remouen però no demanen grans àpats. Una mà és per agafar-se, l’altre per anar fent el que puguis. Anem passant el dia. De tant en tant unes barres de núvols grisos i negres al davant anuncien que la pau no durarà gaire.

En pasar prop de Cap Bon, Àfrica, trànsit intens de vaixells mercants a través del Dispositiu de Separació de Tràfic; és el camí més curt per anar d’un cantó a l’altre del Mediterrani.

18:00h El vent ha anat pujant gradualment i ara fa 17-18 nusos. El Tirré ensenya les urpes i Escil·la i Caribdis tronen a l’altre cantó de Trinacria. La mar de fons ja és del Nord-est, imponent, i ens entra pel través, i el Mariona resisteix prou bé els embats humits rabiuts. L’estimadíssim pilot automàtic fa la seva feina, és sofert, no diu mai res i compleix amb escreix la tasca encomanada: mantenir el rumb.

22:00h El vent ja és estable entre 20 i 25 nusos. De tant en tant apareix un núvol fosc i gris al davant i puja a 30 nusos, i passada la bufera inconstant sota el negre sostre de vapor d’aigua la cosa es calma i baixa a 20 i pocs. Poc després torna a començar la cançó enfadosa del pfiuuufhiuuuuh! i es senten petar les drisses i xiular les veles de nou.

24 d’agost

00:00h Ja la ballem. La nit es fa llarga, és molt fosca… i es fa molt llarga. Ones molt grosses de 3, 4 i fins a 5 metres ens venen de costat. Els cops de banda són en algun moment esfereïdors, s’ha inaugurat una cocteleria… i nosaltres fem de glaçons, de suc de llimona i de rom sacsejat. L’interior del vaixell ja és una coctelera.

Per sort el vent ens ajuda i amb la major i la gènova desenrotllades a ¼ aconseguim aturar una mica aquesta mar, que és més que res la causant de tant daltabaix de coses que cauen, llapissos que no trobes i llums de posició que s’han apagat i ens hem quedat sense vermella a babor i verda a estribor, tan boniques que quedaven. Improvisem unes noves llums de situació i les lliguem amb unes brides al carroescota de la major, a coberta davant el tambutxo d’entrada.

Ve una ona pel costat, fa ssssssssshflash… el ball de Sant Vito, t’ajups, t’agafes fort, t’esquitxa, i res més. En un moment de la nit apareixem els tres tripulants amb cara de sorpresa, un arnès de seguretat i una armilla salvavides a les mans… això com es posa? Aquest em va petit, tens un mosquetó? Preguntem amb cara de resignació, disposats a patir el martiri de la dansa del “meneíto”. Seguim al rumb 310º, avançant a una mitjana de 5 nusos.

03:00h El vent ja no baixa de 25-30 nusos. Ara la mar és de fons, és de vent… i és més grossa que mai. Fas esforços per mantenir l’equilibri i qualsevol iniciativa o maniobra ha de comptar amb el permís de les ones que sacsejen incansablement l’embarcació.

En un moment donat sentim barraboum! La impressora ha sortit disparada del seu bonic prestatge per anar a petar contra un armari de la cuina on ha fet… un forat.

El vent és del Nord-Nord-est, intercanviant-se, i a l’anar apropant-nos a Sardenya notem que s’instaura més del Nord-est.

Continuem amb la màquina -a 1500 revolucions- per mantenir el màxim possible el control de la nau. Ens preguntem què deuen ser aquesta mena de vibracions que se senten quan la nau escora massa a babor. Una mena de brrrrriuuuuuh que s’acopla amb el soroll del motor. En breus instants notem que la màquina baixa de revolucions sense haver avisat, i baixem la palanca del morse per deixar descansar el motor una estona. Amb el vent que fa ja n´hi ha prou per seguir avançant, i el motor a poca màquina treballa millor.

04:00 Passen les hores i el brogit no s’atura. Busco una claror per llevant que anuncii que la nit s’acaba, però avui no hi ha el gegant Orió, tapat pels núvols, i no veuré tampoc Sírius, just a l’alba. Sí que veig una ona terrorífica que aixeca l’embarcació, la fa caure 30 graus cap a estribor, i passa fent xivarri i llençant escuma salada. I d’aquestes ones en veig més que no voldria, van passant per sota nostre continuament.

Monstres marins de ferro i acer van creuant per proa i popa, ells van fent aliens a la que s’ha liat, ben aposentats sobre les aigües remogudes gràcies a les seves tonelades de ferralla, embalums i contenidors sobre coberta. La lluna treu el nas un moment de darrera un núvol. Es torna a tapar i avancem en la negror nocturna.

05:30h Una llum d’esperança tímidament treu el nas per llevant, és l’aurora que anuncia un nou dia. És bonic de veure com s’acaba la nit.

06:30h Surt el sol. La castanya continua igual, però la claror canvia el panorama: ens sentim més optimistes.

08:00h Dos bidons que dúiem lligats a coberta s’han desfermat i perillen de vessar el combustible. Com podem els portem cap a la banyera i els aboquem dins el dipòsit principal per seguir alimentant el motor que ara treballa brrrrrrrrrrrrroum infatigable.

10:30h Queden 30 milles per arribar a l’illot del Toro. Esperem que en la proximitat de l’illa de Sardenya el fetch disminueixi i l’ona no sigui tan poderosa. El vent s’entaula cada cop més de llevant, de manera que ja el tenim quasi bé per l’aleta. Després d’alguna orçada massa bèstia, que el pilot compensa com pot, traiem la major que ja era testimonial i deixem un trosset de gènova.

El vent se la gamba a 30 nusos i recorre veloç l’illa de Sardenya, l’abraça i ressegueix la línia de la costa. No sabem si això és bo o dolent, però en principi ens afavoreix per fer puntes de 9 nusos només obrint un poc més la vela gènova. La línia de la costa apareix ja a l’horitzó. Per fi.

11:30h Ja es veu l’illot del Toro. Hi ha la vaca i el vedell al seu costat. El rumb que duem creua entremig. Passarem prou a prop per saludar-los.

Provo de descansar però tot es belluga tant que estirat al llit costa de trobar la posició. Em fa mal l’esquena d’aguantar tantes empentes. Cada ona que pica al costat és una cleca a la galta.

Hem vist clarament com ens ha maniobrat un petit mercant que s’apropava pel costat de babor. S’ha adonat que la situació per un veler no era gaire còmoda, i ha virat a estribor, i hem pogut mantenir el rumb. Ho hem agraït i l’hem saludat al passar ben a prop.

13:30h. Cap Teulada al davant. El vent continua insistint a 30 nusos o més. Tots estem molt cansats. Fem càlculs, queden 26 milles, a 8 nusos són 3 hores encara per arribar. Ara ja només penses en arribar. És el moment de relaxar-se i gaudir de la navegació.

La nau avança ara fabulosa més ràpida que mai sobre les ones que ens atrapen per popa. La situació és estable dins el caos, la barca està compensada ja que ara ja no hi ha aquella mar de fons que ens venia de costat. Ara la mar ja és de vent i entra rompent, ve de l’aleta, l’ona és curta, seguida, alta i van passant ones i ones per sota la popa que les engoleix sense problemes. La gènova més oberta tira de la barca des de proa com si l’estés remolcant, i li fa remuntar l’obra viva després que una ona entrant pel darrera li ha propulsat la popa cap amunt.

Anem llançats cap a un final esplèndid, serà una arribada èpica, coronant ones gegants, acompanyats de cavalls blancs alats solcant les aigües. I durem a la mà el trident de Poseidó, i a proa de mascaró una sirena sorgida de la blavor, que gentilment ens ha cedit el rei barbut de les aigües salades. Deliri de sal als ulls, escuma blanca, cansanci, pes a les cames, son i maniobra matussera.

15:30h Ja hem passat el toro, la vaca, els vedells, tot el ramat, el pastor, hem fet el trago de la bóta de vi i hem passat la isola San Antioco… i l’infern ha quedat enrere. Ara hi ha una brisa de 12 nusos del Nord, i una mar reposada darrera la protecció de l’illa. Hem descobert que el Golf de Cagliari és un lloc on s’hi desfermen vents rabiosos de totes direccions, els dies de tempesta quan la mar bull. Deu ser a causa de la bossa dels vents que van obrir els companys d’Odisseu, i van arribar fins aquí.

Ara ja ens hem quedat sense vent, amb prou feines 5 nusos del Nord. Mitja hora i tres milles més enrera, puntes de 40 nusos. Mediterrani sorprenent. Coses del Sud de Sardenya quan s’acaba l’estiu.

18:30h Atracats a Carloforte, Isola San Pietro. Després de la tempesta ve la calma. Quin descans.

Manel Pujol i Picas

El 22 de juny del 2007 partírem del Port Vell de Barcelona a bord del Mariona M. Vam tornar a ser-hi el 29 d’agost del 2007, després de passar per Menorca-Sardenya-Sicília-Sud d’Itàlia-Illes Jòniques-Atenes-Illes Cïclades-Creta-Malta-Pantelleria-Sardenya-Illa de l’Aire. Aquesta és la crònica d’una de les travesses, i l’he escrita pensant en els companys del viatge, moltes mercès a Lluís, Josep Maria, Jordi, Anna, Maria, Joaquim, Raquel i la canalla: Mariona, Berta, Pere, Manel.

La mar del mig, pel mig.

El toro i la vaca
Jeuen al Sud de Sardenya.

Rompen les ones
Als vedells que s'alleten
A les mamelles escumoses.

Un creu roja sobre fons blanc
Quatre caps tallats
De quatre negres degollats
Esclaus que fugien de la mort
Arribaren a una terra
Aspra i eixuta

Sud de Sardenya

Tot creuant la mar del mig,
pel mig.

temporal

"Sóc tan enganyador com aquests núvols,
i tant de veritat com la tempesta" Enric Casasses

link al youtube

"pupurri cançons catalanes" al youtube
tocant la guitarra i l'harmònica