Lliure!

Llevo amarres

Llevo amarres,

M'allibero del nexe d'unió

Amb el món conegut,

M'encamino a la mar blava.

Desamparat entre agents naturals,

Suplico benevolença als Déus,

Entro en dimensió desconeguda,

Forjo el propi destí.

Traço el meu camí de veres,

Tallo el cordó umbilical

Que m'uneix a lleis estranyes

De l'incomprensible l'home blanc.

Simplifico les questions,

Amplifico horitzons,

Quadruplico el coratge,

I estimo més intensament.

Hi ha d'altres móns

I són en aquest món,

Un d'ells és a la vora

Uns metres més enllà de la costa.

Projecto un projecte

Projectil que fa diana

Projectat com inquietud

Que em calma la gana.

-Enfilo l'agulla!

La serp surt del llac

Dóna la volta a l'arbre

I es fica dins el llac.

S'estreny i ja he fet l'as de guia,

Un bon nus mariner,

Nus fermat a la bita,

Nus que uneix dues amarres.

El nus mariner es fa

I es desfà fàcilment,

El nus gordià que ens lliga

I ens deslliga a cada moment.

I ens allibera de l'esclavatge

Que representa la feina, la hipoteca,

Les obligacions, els compromisos,

Les convencions socials.

Defensor de causes perdudes:

Cau el sol, a plom,

Damunt la mar blava;

Resta freda l'aigua.

hai-kus lliures

Els hai-kus són poemes senzills de mètrica japonesa que responen -si no m'equivoco- a la mètrica sil·làbica 7-5-7. En algun cas els faig lliures i els elaboro tal com rajen, amb l'esperança d'alliberar-me jo també de les servituds i excessos de les exigències del guió.

Haikus innocents

Innocència,

Fidel còmplice del xic;

Bella paraula.

L'inici és somni,

La vida ens va carregant,

punyeteries.

Feixuga tasca:

Esdevinguts camàlics,

Sobrepes aliè.

Vés amb compte:

Pots esdevenir l'hereu

D'antics ultratges.

Sense saber com,

Embolic circumstancial;

Víctima i botxí.

Ja ho va dir un savi:

Més fàcil destruir un àtom

Que un prejudici.

Fa sol després de ploure,

la terra molla,

descalç camino, flairo.

Un lloc on els naufragis

hi persisteixen;

calaix de memòria.

Temptativa maldestre

cap a la saviesa;

relliscada adolescent.

Un lloc de pas

quan te'n vas:

l'estació de tren.

Ja sigui per adults

O bé per cristians,

Tots som culpables.

Jo tan sols vull:

Pintura, poesia,

Amor, Llibertat.

Un moment llarg
És la suma

De petits moments.