El lligam amb el mar
és definitiu;
t'hi sents lligat
i ja has fondejat
en alta mar.
No hi ha mitjes veritats
ni enganys ni mentires,
quan navegues la mar et pertany
i ets el seu esclau
i pertanys al món
dels desemparats.
Vida de gitano,
sempre canviant de lloc;
vida de pirata,
rampinyant el que un pot.
Ja no se t'obliden
les imatges recurrents
d'ones i més ones
que perviuen en la memòria
i esborronen desenganys.
La mar com a primer bressol,
la mar com a ingràvid àmbit
dels desenvolupament fetal,
la mar com un embolcall
de somnis, i sons apagats.
Com una closca de nou
sacsejada pel temporal
així algun cop ens veiem
maltractats en la vida real.
I aprenem dels disgustos
a valorar el que tenim
i amb prou feines sabem
allò que no ens agrada.
No hi ha rosa sense espines
i prenem consciència
del dolor necessari,
del patiment sofert
de l'esforç no reeixit
i això ens fa sentir
sentiments més profunds
i adquirim plenitud.
En la fosca nit avança
una nau valenta,
dues llums blanques
i una d'un costat
ens preveuen
del rumb de col·lisió.
Fars en la nit,
les llums de la costa
esdevenen paranys
si no les saps interpretar.
Verda a estribord,
vermella a babord
t'assegura l'arribada
a bon port.
A bord tot té inici i final,
tot és immediat,
i tot depèn
d'un factor imprevisible.
No hi ha problemes,
hi ha solucions;
si no t'apanyes
et quedes ben apanyat.
Tot t'ho fas tu,
i ets mestre i aprenent.
La mar humida t'ajuda
com ho faries sense ella?
Qui pot viure sense brisa?
Com és un somni sense vaixell?
Com aprendre a caminar
si no hi ha arena sota els peus?
Castells de sorra fem
grans de pols serem
aigua marina bevem
llàgrimes salades plorem.