Lliure!

Llevo amarres

Llevo amarres,

M'allibero del nexe d'unió

Amb el món conegut,

M'encamino a la mar blava.

Desamparat entre agents naturals,

Suplico benevolença als Déus,

Entro en dimensió desconeguda,

Forjo el propi destí.

Traço el meu camí de veres,

Tallo el cordó umbilical

Que m'uneix a lleis estranyes

De l'incomprensible l'home blanc.

Simplifico les questions,

Amplifico horitzons,

Quadruplico el coratge,

I estimo més intensament.

Hi ha d'altres móns

I són en aquest món,

Un d'ells és a la vora

Uns metres més enllà de la costa.

Projecto un projecte

Projectil que fa diana

Projectat com inquietud

Que em calma la gana.

-Enfilo l'agulla!

La serp surt del llac

Dóna la volta a l'arbre

I es fica dins el llac.

S'estreny i ja he fet l'as de guia,

Un bon nus mariner,

Nus fermat a la bita,

Nus que uneix dues amarres.

El nus mariner es fa

I es desfà fàcilment,

El nus gordià que ens lliga

I ens deslliga a cada moment.

I ens allibera de l'esclavatge

Que representa la feina, la hipoteca,

Les obligacions, els compromisos,

Les convencions socials.

Defensor de causes perdudes:

Cau el sol, a plom,

Damunt la mar blava;

Resta freda l'aigua.