Hores perdudes
Si sumés les hores perdudes
-que no són hores programades-
amb les hores d'esperes en va
-tot cercant amors imaginaris-
i les dividís entre el número
de llàgrimes vessades
sortiria una equació insensata
ja que les dues variants,
hores malaguanyades
i plors i desconsols
equivalen al tipus de bajanades
que tots voldríem evitar;
i tot i així, són l'evidència
que els humans patim
i ens especialitzem
en perdre el temps,
llavors el resultat de la fòrmula
és tant com dir:
Mai el temps és perdut
si ets viu per contar-ho.
Oi que sóc de ciències?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici