Aigua sota la quilla

Amb aigua sota la quilla es navega millor, Bala perduda!

Esperit lliure sense ofici ni benefici, bala perduda. Idees pròpies, anònim anarquista, has sopat avui? Inadaptat crònic, t'aïlles en bombolles imaginàries. Ovella negra, destaques entre gregaris; Tens potes rosses. Ja ho deia un savi s'ha d'anar contracorrent ja que al mig de la corrent només hi flota la porqueria. Closca de nou flotant, sacsejada, mai enfonsada. Vés amb compte, solitari, no són benvinguts els qui s'escapen el ramat. Inquietuds de matinada, descans entre hores, àpats escadussers, passeig sense rumb. Espontani d'impulsos passionals, posiciona't! Energies invertides en causes perdudes poc profitoses, -no malaguanyadesNo et calen líders messiànics, No busquis aixopluc en la porqueria aliena. Ja deus saber que t'esperen aquells  93 que esperen que trepitjis merda! L'infern no existeix: ets tu qui te l'inventes; Ets tu qui devores els teus fills, ets tu que anheles desitjos irrealitzables, ets tu qui sent frustracions prescindibles. L'infern és una invenció humana, perquè humana és la peresa la ira, l'enveja, la luxúria, la gula, l'avarícia, i el setè pecat capital -que no sé quin éscrec que és la sobèrbia. Humana és l'estupidesa que genera més estupidesa i que demana impacient: Beneits, ximples, cretins, violents per encarnar-se i projectar-se damunt les nostres incerteses. I escampar un missatge adreçat als inútils que tothom entén: Sembra llavors d'estupidesa, plançons minúsculs de cretins, recull bretolades gegants. L'infern el creem nosaltres i culpem la resta de les nostres deficiències. Els humans hem creat l´infern, invenció humana per a coure-hi els infidels. Que és el mateix que dir que un dia obres una porta i penetres a les cavernes de l'avern particular. I naturals són les meravelles de la vida com els cirerers rosats, els ametllers florits. I penso en un pollastre rostit, un menú de 10 euros, com una corda d'espart, un grapat d'escuradents plans. 94 Aquí m'aturo que se me'n va la bola. Aprèn de l'estratègia en closca de tortuga blinda ta màscara! Llop solitari organitza ta manada reprèn el senderi. Les revolucions sempre s'han fet en petits passos. Així com el temps no va mai enrera; tu no retrocedeixis. No s'avança en sentit retrògrad: s'estreny el cercle. Quan es fon el glaç sota els teus peus aprens a nedar. Gestiona els nous horitzons: no caiguis en l'agorafòbia, el vertigen és a causa de grans altures, mai per grans distàncies horitzontals. Caminant per la drecera solitària t'atanses a l'ànima; circulant per l'autopista embussada augmentes el consum de gasolina. i es freguen les mans els productors globalitzats, ministres i tecnòcrates. Els botiflers catalans s'afarten, veient que el ramat té pressa i paga els peatges. De manera pulcra i eficaç, ordenada, canalitzada, trànsit intens a les hores programades. Antics espais rurals esdevenen estacions de peatge d'aturada obligatòria, fiscalització assegurada. 95 Gaudim aquells petits moments de glòria! enmig d'aquells inferns tempestuosos, damunt les minses batalles guanyades. Enmig de tantes guerres perdudes, apareixen racons immaculats rodejats de tanta brutícia imfame. He escoltat la llum, he vist un silenci aclarador enmig d'un soroll enlluernador. txum pa pa txum1 i s'ha acabat el bròquil!