Cal allunyar-se de la lluminària nocturna, i extasiar-se davant el desplegament nocturn dels astres.

Poemari Planisferi

En aquesta vida

de tantes mentires

i mitjes veritats,

ja només crec

què diuen quan brillen

estrelles i planetes.

Els astres romanen immutables

aliens a les misèries humanes;

la bòveda celeste és eterna,

la resta tot és efímer.

Amb les estrelles em consolo

quan despotrico i renego

de la condició humana,

quan veig aquest planeta,

nostra estimada terra,

en decadència inhumana.

Em posiciono:

visc a la vora

de la mar Mediterrània

això vol dir a latitud 40º N

i des d'aquesta situació

es veu el firmament així:

Nostra Via Làctia,

camí de llet:

vesses de la mamella divina!

Només visible ets

quan ens allunyem de les grans urbs

i la teva potència lumínica

es veu reflexada al cel.

El Zodíac amb els signes astrals

transcorre de llevant a ponent

en derrota ortodròmica,

mai llunyà de la trajectòria del sol,

també anomenada Eclíptica.

Ben bé al centre de la galàxia,

Sagitari és la constel·lació

com una estrella de cinc puntes,

que apareix al sud

els vespres d'estiu,

i pots veure-hi també

un cavall de tors humà

que du un carcaix penjat

i una sageta que apunta

-amb traça celestial-

del cor de la Via Làctia

seguint el riu de llet al cel

cap a l'infinit més proper,

ja li cal punteria!

Al seu costat a mà dreta

L'Escorpí és gran i evident

sembla aparegut de sota una llosa

de la solana del sauló,

treus el núvol i apareix

un aràcnid de cua corvada,

de fibló verinós,

dues pinces gegants

i un cor que és Antares,

gegant vermell del firmament.

Kiffa Boreal

i Kiffa Austral -estrella doble-

pertanyen a Balança;

signe de l'harmonia i la mesura de les coses;

són també les pinces de l'Escorpí.

Caient a ponent ens apropem a la blanca Espiga

-amb Vindemiatrix i Porrima

ja tenim el signe de Verge-

que cau des de la nansa del carro gros

passant per Artur en paràbola immensa

i amb Denèbola triangulen per primavera.

Denèbola 20 cops més brillant que el Sol

és la punta del triangle rectangle

de la cua del Lleó,

sígne més evident no hi ha;

El Lleó jeu fent la digestió i la melena a l'aire

entre Règulus o Cor Leonis i Algeiba.

El Cranc o Càncer

es troba entre el Lleó i els Bessons,

visible per ulls avesats a la fosca

i amb dos penjolls d'estrelles:

com raïms són M44 el Pessebre

i M67 obert i a 2500 anys llum.

Bessons són Gèminis

Gèminis és bessons,

parella dual que es desdobla.

Càstor és doble estrella binària

O múltiple sis cops sorprenent

Sembla blava i són dues

que es multipliquen per sis.

Càstor és a Capella,

Pòlux és a Procyó.

I qui sàpiga pot veure

D’un cantó els germans bessons

Que fan costat al poliedre pentagonal

que mira els tres mags d’Orió,

a la base Wasat i la bella Alhena,

i més germans encara Mebsuta i Mekbuda,

Alhena a Procyó i Propus a Capella.

Tauro és Aldebaran,

l'ull del toro pertany

a una A ajaguda dalt del cel

Que mira cap a les hifes

O banyes del brau,

Una Alnath, i l’altra banya,

Una fluctuant irregular.

A que es prolonga sota l’eclíptica

Hi ha una A de dia sobre les Açores

Hi ha una A de nit que dorm plàcidament

Tauro és un gegant i un referent

Entre les Plèiades, acúmul prodigiós

De set nimfes llunyanes

Set cabretes,

O catorze llumenetes

més llunyanes encara.

I a sota, Surt

La constel·lació d’hivern més esperada

Far de navegants

Llanterna del mil·leni,

Prodigi de tiralínies: el gegant Orió!

Delimitat pel rombe

Que emmarquen

Roges Betelgeuze i Aldebaran,

Blaves Rigel i Sírius.

I en centre rombidi,

Les tres maries o tres mags

O tres germanes o tres platets daurats

Mintaka, Alnitak, i al centre Alnilam.

Primer Cinturó d’on penja

la nebulosa prodigiosa d’Orió

que és l’espasa que rebrilla.

Bellatrix i Saiph tanquen el dibuix

i s’hi afegeix una arc amb fletxa,

o escut i garrot,

Per protegir-se de l’acomesa del toro.

Bellatrix en un braç,

Saiph a la cama.

L’alineació P.A.M.S.,

que punxa el rombe

com un palillo punxa una oliva:

La conformen

Plèiades, Aldebaran, tres Mags i

portentosa Sírius,

la més brillant del firmanent

i deessa privilegiada

en jeroglífics pintada

a les piràmides egipcies,

on entres per la finestra,

il·lumines altars als temples,

com tiralínies dibuixes

rajos nocturns,

alfa canis majoris,

ningú sap que ets estrella binària.

Admira Sírius, o Mediterrània!

I el d’una sola curva

segon cinturó d’Orió,

Que comença a Sírius

I passa per Procyó, Pòllux,

Càstor, Menkalinar, Capella

i fineix al cap de medusa Algol,

frontissa del ventall celestial de Perseu,

i a sota seu set plèiades

-o són setanta-set?-

brillen i ballen alegres.

Continuant per l'eclíptica

arribem a alfa Arietis – Hamal- signe d'Àries

-l'antic zero en coordenades horàries-

útil en navegació astronòmica.

Més a ponent dos Peixos apareixen

els cossos boreals i les cues australs

són Venus i Eros transformats

en constel·lació d'estrelles dèbils

per amagar-se dels pescadors.

I Aquari ve després

en forma d'Y grega evident,

de nom Deukalion

fill de Prometeu i Klymene,

patriarca del gènere humà

acompanyat de Sadalmelik i Sadalsund.

Mig aquàtic mig terrestre,

també anomenat peix cabra,

neda pel cel banyut i escuat,

content d'espantar els ignorants

i amb Capricorni tanquem el cercle

hem voltat 360 graus i arribat a Sagitari.

I de l’Escorpí amb Antares,

estrella gegant vermella

que em va picar ja fa temps,

just a les antípodes d’Orió

en el sostre esfèric,

quan Orió surt

l’escorpí es pon

i així no es troben mai.

A l'hemisferi Boreal

Cal parlar del prodigiós Triangle d'Estiu

brillant al zènit -dalt del sostre celeste-

tota la nit espectacular:

la Gran Creu o Cigne volador

amb Albireo al seu cap

i Deneb preciosa a la cua.

Un costat del triangle:

De Deneb a Altaïr -tres estrelles en línia-

de l'Àguila alada amb urpes llançades.

Al seu costat el graciós Dofí

i més a llevant el gegant Pegasus

rectangle desmesurat i potes primes.

Un altre costat del triangle:

De Deneb a Vega

-segona estrella més brillant

i antic eix al voltant del qual

ballava la Terra com una baldufa-

amb la V inacabada de Lira

i el seu paral·lelogram característic,

continuant cap el forçut Hèrcules.

I abans d'arribar al conductor de Bous

amb la gegant vermella Artur,

Muphrid, Seginus, Izar,

brilla la corona Boreal,

i de les set estrelles

és la Perla la més brillant.

I com guiar-nos en la nit estrellada?

Tan senzill com situar l'Estrella Polar

damunt el Pol Nord terrestre,

a l'Ossa Menor o Carro Petit,

a partir de Merak i Dubhe,

guardes de l'Ossa Major

a cinc cops sa distància.

I de la Polar a Pegassus

entremig veiem espectacular

la princesa Cassiopea

W oberta i amb un arc curvat

direccionant l'Estrella Polar.

I bado mirant com juga el Drac,

dos ulls encesos

i la cua enroscada entre carros.

L'Hemisferi Austral és per a mi un misteri,

el Pol Sud un desert,

i de les dues creus

una és vertadera, i l'altra mentidera.

Com la Lluna llunera,

té fama de mentidera,

quan creix és una C inversa

i quan minva una C de veres.

En Lluna plena una pruna,

i en Lluna nova una engruna.

La Lluna és la mare del Sol,

El Sol és el pare de la Lluna.

I els planetes visibles són quatre:

Venus sempre vora el Sol, quan surt o quan es pon,

com Mercuri, alat i apressat molt discret,

Saturn color plom i un poc estàtic,

i Júpiter que és Zeus i fa vida contemplativa.

El cercle es tanca:

les esferes s'aproximen

i les vores es fusionen.

La Terra és planeta infinit

que genera vida:

llavor universal de bombolles astrals.